SO I FRONTERES
Del 24 al 26 d'octubre
Presencial a Hangar.org
C. Emilia Coranty, 16, BCN
24 d'octubre: Performances
25 d'octubre: Taller amb Vittoria Assembri
26 d'octubre: Taller amb Agnieszka Bułacik & Hanna Grześkiewicz
Les pràctiques de Vittoria Assembri I Agnieszka Bulacik (en col·laboració amb Hanna Grześkiewicz) aborden l'escolta com una forma situada i col·lectiva de relacionar-se amb l'entorn.
A través de la veu, el caminar, les gravacions de camp, la memòria i les petjades que deixa el so al seu pas, totes dues artistes exploren des de diferents angles com els territoris tanquen històries, relacions i formes de pertinença que sovint passen desapercebudes o són silenciades. Mitjançant aquestes pràctiques d'escolta ecològica i política, el so reapareix com un mitjà relacional viu en permanent mutació a través del qual podem difuminar les fronteres, transformar els records i remapejar les connexions entre cossos, comunitats, paisatges i tecnologies.
En tots dos casos, l'escolta es converteix en una forma d'atenció i cura: una invitació a redescobrir les capes visibles i invisibles dels entorns que habitem i a imaginar col·lectivament una altra manera d'habitar-los.
PARTICIPANTS_
AGNIESZKA BULACIK
Artista, investigadora i facilitadora, i treballa en la intersecció entre el canvi social, l’ecologia i l’art. Formada en arts visuals, la seva pràctica s’ha desplaçat cap al so com a espai d’exploració de la relacionalitat, la presència i l’experiència col·lectiva. El seu treball parteix de l’escolta profunda, les pràctiques vocals populars i ancestrals, i el pensament queer-feminista i descolonial, amb un interès particular pels imaginaris de l’Europa de l’Est. S’interessa per la veu i el so com a formes de percebre, recordar i crear col·lectivament, i per allò que les pràctiques artístiques poden oferir en temps de policrisi. Ha format part d’Otucha, un col·lectiu de cant que explora el poder sanador del cant, i actualment és doctoranda en Arts i Educació a la Universitat de Barcelona.
HANNA GRZESKIEWICZ
Artista, comissària i investigadora. El seu treball explora la relació de l’art amb els moviments socials, el pensament feminista, les polítiques de frontera i l’ecologia sonora, amb un focus especial en l’Europa de l’Est. Treballa en contextos col·lectius, participatius i d’espai públic, fruit del seu compromís amb els moviments socials queer-feministes, migrants i antiimperialistes. Hanna va ser comissària de continguts del Festival IMPULS (2022-2023), i ha comissariat festivals i simposis a la Floating University (Berlín), Spore Initiative (Berlín) i Bauhaus Museum (Dessau). També produeix habitualment treballs per a la ràdio. Va formar part del grup de recerca del festival transmediale el 2022 i ha presentat el seu treball, entre d’altres, a l’Akademie der Künste (Berlín), el CTM Festival (Berlín), el Barbican Centre (Londres), la Struer Tracks Biennial (Dinamarca) i el Sanatorium of Sound Festival (Polònia), així com en nombroses conferències acadèmiques.
"El potencial de la cultura digital oberta es podria sintetitzar en la possibilitat de crear espais on la cultura, la memòria i la imaginació puguin circular més enllà de les fronteres que tradicionalment organitzen el coneixement, siguin nacionals, institucionals, disciplinàries o socials. La cultura digital pot ser especialment poderosa quan funciona com un bé comú: un espai on diferents formes de coneixement poden trobar-se i que, alhora, reconeix i amplifica formes de coneixement que sovint queden excloses dels espais dominants. Com la ficció sonora, la cultura digital oberta pot esdevenir una tecnologia de la imaginació: una manera d’assajar relacions que encara no existeixen plenament. Pot fer que les pràctiques artístiques siguin més poroses, cosa que permet que persones, històries, sons i formes de coneixement travessin fronteres, alhora que convida els públics a convertir-se en participants i cocreadors."
VITTORIA ASSEMBRI
Artista sonora i investigadora italiana la pràctica de la qual explora l’escolta com una eina crítica i ecològica. Treballa amb enregistraments de camp, tecnologies de ràdio, materials trobats i composició electroacústica, i crea performances, passejades sonores i projectes específics per a un lloc que investiguen les relacions entre so, entorn, memòria i comunitat. Ha presentat el seu treball internacionalment en festivals, exposicions i residències artístiques. La seva pràctica incorpora enfocaments experimentals i de baixa tecnologia, i fomenta l’escolta col·lectiva i noves formes de relacionar-se amb els llocs a través del so.
"Si parem atenció a les infraestructures i a les dinàmiques de poder que configuren les tecnologies digitals, podem imaginar pràctiques més equitatives, sostenibles i situades, connectades amb els contextos i les comunitats de les quals emergeixen. En la meva pràctica, exploro com tecnologies experimentals, accessibles i, de vegades, oblidades poden convertir-se en eines per a l’escolta, la cura, l’exploració dels territoris i la construcció de memòries compartides a través del so. Crec que la cultura digital oberta té el potencial de crear formes alternatives d’imaginació tecnològica, en què la participació, l’aprenentatge col·lectiu i el coneixement situat esdevinguin elements essencials per donar forma a les tecnologies del futur."
FORMACIONS_
Listening as a Way of Walking
Taller amb Vittoria Assembri
25 d'octubre, Sala Ricson
De 11 a 16 h amb pausa per dinar
El taller té un cost simbòlic de 5 €. Les places són limitades i aquest import ens ajuda a evitar reserves que finalment no s’utilitzen, per respecte a les artistes, a les persones que es poden quedar sense plaça i als recursos destinats a l’activitat.
Màxim de 10 participants, per tal de mantenir un entorn proper i afavorir l’escolta col·lectiva, el debat i la participació activa.
Aquest taller proposa una passejada sonora col·lectiva com a pràctica d’escolta situada, cartografia participativa i reimaginació compartida de l’espai públic. A través d’una sèrie de pautes d’escolta (listening scores), es convidarà les participants a tornar a cartografiar l’entorn incorporant al territori percepcions personals i col·lectives, records, moviments, experiències corporals i trobades sonores.
La passejada es converteix en un espai per qüestionar com experimentem, habitem i narrem els espais públics, reconeixent que els llocs no són neutres, sinó que estan configurats per diferents cossos, històries, formes d’accés i relacions de poder. A través de l’escolta, les participants exploraran com el so pot revelar capes del territori que sovint passen desapercebudes i obrir noves formes de relacionar-nos amb els espais que compartim.
Mitjançant eines senzilles d’enregistrament, com ara els telèfons mòbils, les participants recolliran i transformaran sons quotidians en un mapa sonor afectiu col·lectiu. A través de l’escolta, l’intercanvi i la creació col·lectiva, el taller explora el so com una eina per desenvolupar relacions crítiques i basades en la cura amb els espais públics, les tecnologies i les comunitats que els habiten.
No cal tenir coneixements previs. El taller està obert a participants amb diferents trajectòries i nivells d’experiència. No es requereixen habilitats tècniques ni artístiques específiques; el taller oferirà eines i exercicis senzills per explorar col·lectivament l’escolta, el so i l’entorn.
Materials:
Un telèfon mòbil amb funció d’enregistrament i auriculars.
Forest Spells — especulacions sonores sobre un feminisme sense fronteres
Taller amb Agnieszka Bułacik i Hanna Grześkiewicz
26 d'octubre de 16 a 20 h
Sala Ricson
El taller té un cost simbòlic de 5 €. Les places són limitades i aquest import ens ajuda a evitar reserves que finalment no s’utilitzen, per respecte a les artistes, a les persones que es poden quedar sense plaça i als recursos destinats a l’activitat.
Màxim de 20 participants
Forest Spells és un taller col·lectiu de recerca vocal i sonora que explora la cançó tradicional com un arxiu mutable de lloc, memòria i transmissió, i la creació sonora col·lectiva com una eina per imaginar connexions més enllà de les fronteres, les generacions i els paisatges.
A través d’una sèrie de partitures vocals inspirades en els ecosistemes forestals i en la formació de fronteres, explorarem la proximitat, el territori, la migració, l’entrellaçament, la interrupció i la ressonància col·lectiva.
Els materials sonors individuals s’intercanviaran, transformaran i recompondran fins a configurar una ecologia vocal compartida. Juntes explorarem què passa amb una cançó heretada quan no la tractem com un repertori fix, sinó com un cos sonor viu i migratori.
Materials:
Convidem a les persones participants a portar una cançó tradicional vinculada a un lloc d’on provenen i a utilitzar-la com a matèria primera per a l’experimentació sonora: aïllant-ne fragments, ritmes, timbres i gestos vocals, i explorant com poden desplaçar-se entre cossos i contextos.
Ens aproximarem a aquestes cançons com a éssers vius i narradors, escoltant els llocs, les memòries, les veus i els recorreguts que transporten.
PERFORMANCE_
24 d'octubre
A les 19 h
Accés lliure
Agnieszka Bułacik i Hanna Grześkiewicz
Forest Spells és una performance vocal i una sessió d’escolta col·lectiva que entrellaça so, ecologia i imaginació feminista. Guiada pel concepte de ficció sonora, la proposta parteix d’enregistraments de camp del bosc de Białowieża per especular sobre un futur de l’Europa de l’Est sense fronteres, arrelat en les cures, la interdependència i els sabers ancestrals.
A través del cant amb veu blanca, els encanteris i l’escolta compartida, la performance reflexiona sobre les solidaritats entre Polònia, Ucraïna i Bielorússia, i sobre les múltiples històries de migració, refugi i fronteres que conté el bosc.
Les tradicions transmeses a través de línies ancestrals femenines es converteixen en portals per imaginar altres formes de pertinença més enllà dels estats nació. Es convida les persones participants no només a escoltar, sinó també a sonar i somiar juntes, entrant en un espai compartit on les veus, els enregistraments del bosc i la memòria s’entrellacen.
Vittoria Assembri
After the Signal explora els espais que s’obren més enllà de la transmissió, on la cinta magnètica i la ràdio es converteixen en mitjans sonors i tecnologies crítiques.
En lloc d’abordar les eines analògiques des de la nostàlgia, la performance les considera pràctiques materials de resistència a l’acceleració, l’extractivisme i l’aparent immaterialitat de la cultura digital contemporània.
A partir d’enregistraments de camp, transmissions de ràdio, interferències electromagnètiques, cintes de casset, feedback i manipulacions en directe, la performance es desplega a través de capes de sons acumulats, rastres, esborraments i transformacions. La ràdio s’aborda no només com un mitjà de transmissió, sinó com una tecnologia d’escolta: una manera de sintonitzar amb allò que existeix entre les freqüències, on els senyals inestables, les interferències, les veus residuals i el soroll aparent revelen realitats sonores que sovint passen desapercebudes.
Escoltar aquests espais marginals es converteix en un gest polític: una invitació a parar atenció a allò que els sistemes dominants de comunicació tendeixen a excloure, esborrar o fer inaudible. La cinta magnètica es converteix en un arxiu viu: una superfície fràgil on la memòria es reescriu contínuament, on cada enregistrament conserva les marques dels gestos anteriors i on l’escolta emergeix a través de la sedimentació, en lloc de la immediatesa.
La performance abraça les imperfeccions, la inestabilitat, el soroll i la materialitat dels mitjans analògics com a formes de coneixement, i reconeix l’agència de la cinta i la ràdio com a col·laboradores actives, més que no pas com a eines passives d’enregistrament. Els seus límits materials, la seva imprevisibilitat i la seva resistència donen forma a la mateixa performance, generant relacions inesperades entre so, temps, memòria i lloc.
En posar en primer pla tecnologies reparables, accessibles i materialment presents, l’obra proposa una relació diferent amb les infraestructures tecnològiques, basada en la lentitud, la cura i l’atenció. La performance explora l’escolta com una pràctica ecològica i política, en què el so s’entén com un territori estratificat, configurat per la memòria, les infraestructures invisibles, els cossos i la negociació contínua entre presència i desaparició.
2026 einXs CC. Un projecte de la cooperativa BitLab info(at)bitlab.cat